dilluns, 25 de març de 2013

Procés de disseny

les fases del disseny. extret de http://www.anima.es/ca/empresa/proces


EL PROCÉS DE DISSENY

  • Necessitat. En primer lloc cal partir d’una necessitat a la qual cal donar solució, el nostre projecte estarà dirigit a satisfer-la.
  • Anàlisi. Aquesta etapa, consisteix en analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Serà interessant estudiar com s’ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informació, tot allò que permet definir millor els requeriments i el disseny: condicions funcionals, constructives , econòmiques, estètiques, ecològiques, de seguretat...
  • Disseny. A partir dels requeriments i de l’experiència acumulada s’estableixen els criteris disseny. A partir d'una generació d'idees s'escull quin disseny s'adapta més als requeriments i es concreta la forma, materials... Caldrà fer un procés de planificació de la construcció definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcció, dibuixar els plànols constructius de les peces de què constarà, les eines de treball, els costos, l’aspecte final, l'ergonomia, el reciclatge al final de la seua vida útil, entre d’altres.

La fase de disseny és la part central del procés de desenvolupament i llançament d’un producte nou.  En la fase de disseny el producte adquireix forma i bona part de la personalitat i l’estil que tindrà; en aquesta etapa desenvolupen un paper destacat la conjunció dels aspectes estètics i els funcionals, entre altres.
També en la fase de disseny es decideix com es fabricarà el producte, tenint en compte els aspectes tècnics, econòmics, ergonòmics, normatius i mediambientals. Es defineixen els materials, els colors i les textures, i es prenen decisions que afectaran, posteriorment, els processos de muntatge, embalatge, transport i instal·lació. Els dissenyadors han de preveure també com interactuarà l’usuari amb el producte, quin ús se’n farà, com es repararà en cas que sigui necessari i com es reciclarà al final de la seva vida útil.


  • Desenvolupament. Un cop definit l'objecte cal construir-ne un model o prototip. Una vegada acabada la construcció cal passar a la fase d'avaluació per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat.  Si cal s'esmenen aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o bé si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentació definitiva o memòria tècnica per a la seva fabricació.
  • Construcció. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comença la fabricació en sèrie amb els documents elaborats dins la memòria tècnica per finalment comercialitzar el producte.

Les fases també estan detallades a http://www.xtec.cat/~jrosell3/pt/

La casa Schröder

La casa Schröder a Utrecht (Holanda, 1924) 
Es l'obra arquitectònica més important de G. Rietveld.
"Construida en acero, ladrillo y vidrio, es una composición asimétrica de planos horizontales y verticales que consigue al mismo tiempo el ideal de las relaciones equilibradas y puras preconizadas por los neoplasticistas y dos de los objetivos fundamentales de la arquitectura moderna: la planta libre y la separación formal entre estructura y cerramientos. La flexibilidad de sus espacios interiores y la condición de estar configurada en torno a planos le otorgan características distinguibles y únicas en todo nivel.
La casa Schroder es el único edificio diseñado en completa concordancia con el estilo De Sitjl, marcado por los colores primarios y las formas puras. 
(...) Lo que hace a la casa un icono del movimiento moderno, es su acercamiento radical al diseño, el uso del espacio, y la pureza de los conceptos aplicados. Su calidad de espacio transformable compuesto por planos independientes cumplen perfectamente con los objetivos del movimiento.Al igual que con sus sillas, Rietveld dio un nuevo sentido espacial a las lineas rectas y los planos rectangulares, configurando con los elementos estructurales como postes y vigas un conjunto equilibrado.

Altres dissenys de G. Rietveld


Recordant Rietveld

El dissenyador Crasset ha realitzat un escriptori que conté un llum, una paperera i un petit armari inspirat en la cadira vermella i blava de G. Rietveld. Segons el dissenyador és un moble, un objecte útil i un espai al mateix temps que busca una estètica i identitats pròpies a partir dels conceptes desenvolupats pel grup Stijl gairebé fa un segle
extret de http://tecnne.com/arte-y-diseno/rememorando-a-rietveld/

L'abstració de P. Mondrian

L'arbre gris, 1912
Composició en blau, gris i rosa, 1913
Composició, 1916
Composició en gris i ocre, 1918
Composició amb vermell. groc i blau, 1921
 


Les mesures de la cadira vermella i blava


Imatge extreta de: http://www.royalhigh.edin.sch.uk/departments/departments/CDT/staff%20images/jackie_myles/RietveldR&Bchairplans.pdf

Imatge extreta de http://tectonicablog.com/wp-content/uploads/2011/08/barnabybarnabybarnaby.blogspot.com-455x390.jpg

El Neoplasticisme

De Stijl (en neerlandès L'Estil), també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic que va sorgir als Països Baixos a principis del segle XX. Va ser un moviment que integrava les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) i que buscava una renovació estètica de l’entorn basant-se en uns valors plàstics nous. Pintors com Piet Mondrian i Van Doesburg i arquitectes com Rietveld reivindicaven:
  • Utilització dels colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos).
  • Ocupació de l’espai a través d’estructurar-lo amb línies i plans rectangulars acolorits creant ritmes asimètrics però amb sentit de l’equilibri.

  • Plantejament racionalista. En arquitectura:
Utilització de formes geomètriques simples. Ocupació del color i del detall constructiu en lloc de la decoració sobreposada.
Concepció dinàmica de l'espai
Ús de materials com l'acer, el formigó o el vidre (nous materials)

L’arquitectura d’aquest moviment s’inscriu dins del corrent racionalista arquitectònic que va sorgir a Europa després de la Primera Guerra Mundial i que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial. Aquest corrent és un dels més importants de l’Arquitectura Moderna.
Dues de les personalitats més destacades i influents d’aquest corrent que s’estengué arreu del món són Mies van der Rohe a Alemanya i Le Corbusier a França. A Catalunya un dels arquitectes més destacats fou Josep Lluís Sert.

La cadira vermella i blava

Gerrit Rietveld (1888-1964), va ser un arquitecte i dissenyador neerlandès famós per la cadira Vermella i Blava que va dissenyar el 1918 influenciat pel moviment De Stijl. Sis anys més tard també va projectar la Casa Schröder, a Utrecht, la seva obra més important i un dels exemples del racionalisme arquitectònic.

"Así que la silla roja y azul quiso ser la silla de su época, y –deliberadamente o no- lo fue también de su lugar. Fue la silla del neoplasticismo, de la Holanda vanguardista del inicio del siglo XX.
Su estricta configuración geométrica y su rigurosa jerarquía cromática –negro para el esqueleto, amarillo para los cantos de las piezas que lo componen, rojo y azul para las superficies de asiento y respaldo- hacen de la silla otro manifiesto neoplasticista, más elocuente que aquel publicado en el primer número de De Stijl.
(...) la silla roja y azul no es un cómodo asiento donde arrellanarse, pues el cuerpo humano –a diferencia de ella – no está hecho de líneas rectas y planos secantes. Rietveld nunca aspiró a eso, sino a llevar el nuevo arte a un objeto cotidiano."

extret de: http://tectonicablog.com/?p=34326

Prototip de la cadira . De wikipedia.org Silla Roja y Azul. De Nace Design. A http://tectonicablog.com/?p=34326
 


Més informació: