dilluns, 25 de març de 2013

El Neoplasticisme

De Stijl (en neerlandès L'Estil), també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic que va sorgir als Països Baixos a principis del segle XX. Va ser un moviment que integrava les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) i que buscava una renovació estètica de l’entorn basant-se en uns valors plàstics nous. Pintors com Piet Mondrian i Van Doesburg i arquitectes com Rietveld reivindicaven:
  • Utilització dels colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos).
  • Ocupació de l’espai a través d’estructurar-lo amb línies i plans rectangulars acolorits creant ritmes asimètrics però amb sentit de l’equilibri.

  • Plantejament racionalista. En arquitectura:
Utilització de formes geomètriques simples. Ocupació del color i del detall constructiu en lloc de la decoració sobreposada.
Concepció dinàmica de l'espai
Ús de materials com l'acer, el formigó o el vidre (nous materials)

L’arquitectura d’aquest moviment s’inscriu dins del corrent racionalista arquitectònic que va sorgir a Europa després de la Primera Guerra Mundial i que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial. Aquest corrent és un dels més importants de l’Arquitectura Moderna.
Dues de les personalitats més destacades i influents d’aquest corrent que s’estengué arreu del món són Mies van der Rohe a Alemanya i Le Corbusier a França. A Catalunya un dels arquitectes més destacats fou Josep Lluís Sert.